Segurament ja deveu saber que Hawking es va apostar 100 dolars a que no trobarien el bosó de Higgs en el LHC, idea recolzada a partir dels seus càlculs que no passarem a explicar aquí degut a que la seva senzillesa i vulgaritat podria fer enfadar a l'equip de celuphysics. Aquesta aposta no va caure molt bé a Higgs ni a les 10000 persones que treballen allà sota terra. Cal dir que no és la primera aposta científica que fa, i també cal dir que les 2 anteriors les va perdre, potser és per això que van decidir de fer el LHC.
Vist això, crec imprescindible que nosaltres fem una enquesta sobre el que podem trobar a Ginebra. Nosaltres ens hi jugarem el que ens queda de reputació...Per això animo a votar a partir de ja a l'enquesta instal·lada al blog. Però abans de prendre cap decisió és millor conèixer algo del bosó de Higgs, ni que siguin dues metàfores per explicar quin és el seu paper:
La primera és la metàfora de David Miller, la mateixa que li va fer guanyar el xampany pel desafiament que el ministre britànic de ciència va llençar als seus físics perquè li expliquessin que era el bosó de Higgs:
"La sala de reuniones del partido tory está llena de militantes que charlan tranquilamente cuando, de pronto, la señora Thatcher entra por la puerta. A medida que Thatcher camina por la habitación, los militantes más cercanos forman corrillos a su alrededor y, en consecuencia, dificultan el movimiento de su líder. Los militantes representan el campo de Higgs, una forma de energia que impregna todo el espacio y confiere masa a las partículas. Un protón, por ejemplo, no tendría masa si no fuera por el campo de Higgs. Sin ese campo misterioso, todos seríamos livianos como el fotón, y nos moveríamos, como él, a la velocidad de la luz."
Aquesta metàfora simplement ens explica que el camp que produeix el bosó de Higgs impregna de massa totes les partícules que hi passen, però de diferent manera, ja que no tenen la mateixa massa un electró, un protó o un fotó. Segons la metàfora, la quantitat de massa que adquireix la partícula dependria de la quantitat de persones que se li posessin pel davant i li tallessin el pas. De manera que un fotó no deu ser una partícula molt popular..
Però a mi m'agrada més la segona metàfora:
Ens hem d'imaginar que el camp de Higgs és un camp d'herba alta, tipu camp de blat. I evidentment, totes les herbes estan dirigides amb la mateixa direcció, cap a dalt. Llavors, totes les partícules en les quals la seva ona associada sigui paral·lela a l'herba, passen pel seu costat sense tocar-la amb massa zero i a la velocitat de la llum. Però si l'ona de la partícula no passa paral·lelament amb l'herba, xoca contínuament amb la vegetació i diríem que adquireix massa i la seva velocitat disminueix. De manera que els fotons són partícules que oscil·learien paral·lelament amb l'herba però altres partícules amb massa tindrien components de la seva velocitat perpendiculars a la vegetació. Una cosa curiosa és que la direcció d'oscil·lació de l'ona de la partícula de Higgs no és paral·lela a l'herba de manera que té massa, la partícula de Higgs es dona massa a ella mateixa.
Vist això, crec imprescindible que nosaltres fem una enquesta sobre el que podem trobar a Ginebra. Nosaltres ens hi jugarem el que ens queda de reputació...Per això animo a votar a partir de ja a l'enquesta instal·lada al blog. Però abans de prendre cap decisió és millor conèixer algo del bosó de Higgs, ni que siguin dues metàfores per explicar quin és el seu paper:
La primera és la metàfora de David Miller, la mateixa que li va fer guanyar el xampany pel desafiament que el ministre britànic de ciència va llençar als seus físics perquè li expliquessin que era el bosó de Higgs:
"La sala de reuniones del partido tory está llena de militantes que charlan tranquilamente cuando, de pronto, la señora Thatcher entra por la puerta. A medida que Thatcher camina por la habitación, los militantes más cercanos forman corrillos a su alrededor y, en consecuencia, dificultan el movimiento de su líder. Los militantes representan el campo de Higgs, una forma de energia que impregna todo el espacio y confiere masa a las partículas. Un protón, por ejemplo, no tendría masa si no fuera por el campo de Higgs. Sin ese campo misterioso, todos seríamos livianos como el fotón, y nos moveríamos, como él, a la velocidad de la luz."
Aquesta metàfora simplement ens explica que el camp que produeix el bosó de Higgs impregna de massa totes les partícules que hi passen, però de diferent manera, ja que no tenen la mateixa massa un electró, un protó o un fotó. Segons la metàfora, la quantitat de massa que adquireix la partícula dependria de la quantitat de persones que se li posessin pel davant i li tallessin el pas. De manera que un fotó no deu ser una partícula molt popular..
Però a mi m'agrada més la segona metàfora:
Ens hem d'imaginar que el camp de Higgs és un camp d'herba alta, tipu camp de blat. I evidentment, totes les herbes estan dirigides amb la mateixa direcció, cap a dalt. Llavors, totes les partícules en les quals la seva ona associada sigui paral·lela a l'herba, passen pel seu costat sense tocar-la amb massa zero i a la velocitat de la llum. Però si l'ona de la partícula no passa paral·lelament amb l'herba, xoca contínuament amb la vegetació i diríem que adquireix massa i la seva velocitat disminueix. De manera que els fotons són partícules que oscil·learien paral·lelament amb l'herba però altres partícules amb massa tindrien components de la seva velocitat perpendiculars a la vegetació. Una cosa curiosa és que la direcció d'oscil·lació de l'ona de la partícula de Higgs no és paral·lela a l'herba de manera que té massa, la partícula de Higgs es dona massa a ella mateixa.
Entradas
