Pórtico

“Me llamo Robinette Broadhead, pese a lo cual soy varón.” Així comença Pórtico, el primer llibre de La saga de los Heechees. L’autor és l’americà Frederik Pohl, que va emportar-se els premis Hugo(1978), Nébula(1977) i Campbell(1978) pel que va ser la seva millor obra.
Jo us parlaré únicament de Pórtico, que és el que m’he llegit, però us informo que es tracta d’una tetralogia, més un llibre adicional que no pertany del tot a la saga. Els llibres són:

Pórtico (1977)


Tras el incierto horizonte (1980)
El encuentro (1984)


Los anales de los Heechees (1987)


Los exploradores de Pórtico (1990) Col•lecció de relats sobre l’univers de Pórtico

Però de que va Pórtico? Ciència ficció barata de batalletes espacials? Potser d’alguna màquina que ve del futur per canviar la història, a l’estil Terminator? O més especulacions absurdes sobre la manera de pensar dels robots? Res d’això. (Cal a dir que estic parlant només de Pórtico, si els demés llibres de la saga si que tenen elements d’aquest estil m’entristiria molt)
Ens hem d’imaginar un futur en el que la humanitat ha començat a fer viatges especials pel sistema solar, i ha colonitzat planetes com Mart i Venus. Tot i això, no passa per un moment pròsper. Hi ha superpoblació i moltíssima gent passa gana.
Però de cop apareixen grans esperances. Es descobreix Pórico. Un asteroide en el que hi ha una base abandonada alienígena. Pórtico està totalment foradat per túnels creats per aquesta espècie, que anomenen Heechees. Se saben poquíssimes coses dels Heechees, degut a que quan van abandonar Pórtico, molt abans de l’origen de l’home, s’ho van emportar tot. Tot menys una flota de 900 naus intactes i amb perfecte funcionament en els hangars de Pórtico.
A partit d’aquí podeu imaginar-vos moltes continuacions pel llibre, com per exemple que els humans comencen a estudiar les naus i obtenen tecnologia nova que permet millorar el nivell de vida i explorar l’espai amb les seves naus perfeccionades... Però segur que de totes aquestes continuacions no hi ha cap tant bona com la que Frederik Pohl va escriure de forma magistral.
La tecnologia Heechee no nomes és més avançada que la de l’home, sinó que és molt més avançada que la de l’home. Amb aquesta tonteria de frase vull dir que la humanitat no aconsegueix esbrinar el funcionament de les naus Heechees, degut a la gran diferencia de tecnologies. És com si l’antic l’imperi romà es trobés amb un parquin amb tot de cotxes d’ara. Evidentment no els sabria fer funcionar i que, per tant, tot i el descobriment no en traurien res de profit.
Doncs passa una cosa semblant, amb la diferència de que tot i no saber com van, els humans aconsegueixen posar-les en marxa amb unes destinacions que tenen memoritzades les naus. Llavors la humanitat instal•la una base a Pórtico i comença a explorar la galàxia en busca de pistes Heechees amb la única manera possible que té: enviant prospectors (exploradors humans) dins les naus Heechees a destinacions desconegudes. Les naus, de 1, 3 i 5 places, van i tornen automàticament de les destinacions que tenen predeterminades, fent que no fagi falta tenir coneixements de pilotatge. De manera que milers de prospectors humans es juguen la vida viatjant a tots els racons de la galàxia sense saber si el vol durarà anys i no tindrà suficient menjar, si trobarà una base Heechee o si acabarà al centre d’una estrella de neutrons i no arribarà a tornar mai. Es juguen la vida per descobrir coses per la humanitat i per les recompences milionaries que els hi poden donar els descubriments. Pórtico s’omple de persones que busquen fortuna però que la majoria de vegades troben la mort. Pórtico explica la manera mes humillant que té la humanitat de descobrir tecnologia superior, narra com la humanitat mica en mica troba petits detalls d’una espècie alienígena de la qual es desconeix tot.
El llibre no només es espectacular per la gran idea central que li dona vida, sinó tambe per la gran quantitat de detalls que explica en tot moment. Aquí us he posat uns fragments del llibre perquè veieu a que em refereixo i intenteu submergir-vos en la ambientació, moltes vegades de terror, del llibre.
Aquest fragment és d’un informe de missió que posa el llibre per entre mig de la novel•la:

INFORME DE LA MISIÓN

Nave 3-31, Viaje 08D27. Tripulación: C.Pritin, N.Ginza, J.Krabbe.

Tiempo de tránsito, 19 días 4 horas. Posición incierta, cercanías(=2l.y.)Zeta Tauro.

Sumario. Surgido en órbita transpolar planeta Tierra.88 radio a.4A.U. Planeta con 3 pequeños satélites detectados. Otros seis planetas supuestos por lógica computadora. Primario K7.

Realizado aterrizaje. Es evidente que el planeta ha sufrido un período cálido. No hay hielo y la costa actual no parece muy antigua. Ningún signo de ocupación. No existe vida inteligente.

Localizamos lo que parecía ser una estación de reunión Heechee en nuestra órbita. Nos acercamos. Estaba intacta. Explotó el forzar la entrada y N.Ginza murió. Nuestra nave sufrió desperfectos y regresamos. J.Krabbe murió en el camino. No se obtuvo ningún artefacto. Las mustras bióticas del planeta destruidas en el accidente ocurrido a la nave.

El següent text que us poso és d’una detall que deixa anar l’autor, també entremig de la novel•la, sobre els Heechees:

UNA NOTA SOBRE EL TRASERO
DE LOS HEECHEES

Profesor Hegramet: No tenemos ni idea de cómo eran los Heechees, excepto por deducciones. Probablemente eran bípedos. Sus herramientas se adaptan bastante bien a las manos humanas, así que probablemente tenían manos. O algo por el estilo. Parece que veían casi el mismo espectro que nosotros. Debían de ser más bajos que nosotros, diagamos, un metro y cincuenta centímetros, o menos. Y tenían un trasero muy curioso.
Pregunta: ¿A qué se refiere con eso de un trasero muy curioso?
Pofesor Hegramet: Bueno, ¿han visto alguna vez el asiento del piloto de una nave Heechee? Se compone de dos plazas planas unidas enforma de V. Nosotros no resistiríamos más de diez minutos ahí sentados sin destrozarnos el trasero. Así pues, lo que hacemos es colocar un asiento de tela encima de las dos piezas. Pero esto es algo añadido por los hombres. Los Heechees no tenían nada parecido.
Por lo tanto, su cuerpo debía de ser similar al de una avispa, con un gran abdomen colgante, que debía de extenderse hasta por debajo de las caderas, entre las piernas.
Pregunta: ¿Quiere decir que quizá tuvieran aguijones como las avispas?
Profesor Hegramet: ¿Aguijones? No. No lo creo. Bueno quizá sí. Quizá lo que tenían era unos extraños órganos sexuales.