La invisibilitat, molt a prop

Quantes vegades hem vist a llibres de ciència ficció l’ús de nanomaterials que aconsegueixen de forma sorprenent la invisibilitat? Alguns exemples són Predator, o Hyperion on la infanteria de l’imperi utilitza, com diu l’autor, vestits “camaleònics”. I quantes vegades ens ha aparegut en llibres de fantasia a l’estil Harry Potter? Bé, no sé perquè ho pregunto, és evident que moltes. El que no sap el Harry Potter és que la seva capa d’invisibilitat es basa en la innovadora tecnologia de la plasmònica.

Sí, sí, la invisibilitat podria ser una realitat gràcies a aquesta tecnologia. Tots sabem que si un objecte és visible, bàsicament tots a no sé que ens trobem a les fosques, és perquè la llum que incideix sobre ell es reflexa i arriba als nostres ulls.

Llavors, conceptualment, no és molt difícil veure que si volem fer invisible un objecte caldrà que la llum “l’esquivi” i continui el seu recorregut amb la mateixa direcció que portava, algo semblant al que fas quan et trobes a un professor pel passadís. Doncs bé, això que a la teoria és tant fàcil, resulta bastant més complicat portar-ho a la pràctica. El principal problema és dir-li en el raig de llum que passi de l’objecte que té al davant, que giri x graus i que continui endavant. Sí, ja sé que us costa d’entendre ja que vosaltres no tindríeu cap problema en fer-ho amb el professor. Però aquí és on entra la plasmònica.

Resumidament, el que aconsegueix aquesta tècnica és conduir la llum pel material a la nostra voluntat. És a dir, al incidir fotons sobre el material, aquests interactuen amb els electrons lliures del metall i formen plasmons. Els plasmons, els fotons atrapats pels electrons, aconsegueixen que la llum sigui moldejable i permeten, per exemple, que pugui lliscar pel material i sortir per la banda oposada per on ha entrat, aconseguint així l’efecte d’invisibilitat.

De moment la tecnologia està molt poc desenvolupada i només s’han aconseguit amagar objectes petits i amb unes condicions molt específiques. És veu molt ràpidament en imatges, de moment tot el que tenim de tota aquesta tecnologia tant prometedora és això:

Que us esperàveu? És la clàssica foto de laboratori que no sap interpretar ningú. Però dintre d’un temps serà possible arribar a això:

Mentres no estigui a la venta, podeu anar pensant que faríeu amb la capa..